Si la cosa continua me rendiré

Hola, yo con mi experiencia puedo decirte que no recuerdo que me agobiara mucho por la lactancia, porque estuve asesorandome en paginas web que puedes encontrar en internet referentes a la lactancia, que por cierto en esta pagina puedes encontrar muchos enlaces donde hay muchisimas experiencias. También puedo decirte que para mí la lactancia ha sido maravillosa, una vez comprendes que te tienes que dejar llevar por el bebé, él es el que te va diciendo que hay que hacer y cuando queremos despegarnos de la situación que nos aporta el tener un bebé es cuando nos agobiamos y acabamos terminando con la lactancia. Yo como mis compañeras te sugiero que vayas a un taller de lactancia y asesorate de la importancia de la leche materna antes de tomar cualquier decisión.

Solo me queda reforzar las ideas que se te han ido dando. La ayuda, y el poder liberarte del resto de "obligaciones", es fundamental, así como el cambio de "filosofia", entender que cada bebé tiene un ritmo y una "normalidad". Dicho esto, también me parece interesante el apunte de valorar al bebé. Si realmente está enganchado 24 horas al pecho, sin descanso, sería interesante que algún profesional valorase la toma, por que en ocasiones, el enganche no es el mas adecuado y les cuesta mucho sacar la cantidad de leche que necesitan. No desestimes la gran ayuda de las bandoleras, que por mi experiéncia, han salvado más de una lactáncia, puesto que te permite continuar con tus actividades, paseos... aunque esté continuamente mamando, lo que te dá una gran sensación de libertad, y te relaja. También ayuda mucho compartir experiéncias en los grupos de apoyo, por que te sientes comprendida, y en no pocas ocasiones, alguien ha encontrado una solución que te és util. Por último anotar, que como te han dicho, son temporadas, y que llegará al momento que te pedirá menos.
Espero que estos comentarios te hayan servido de algo.

Hola!

Jo només puc parlar de la meua experiència personal. Ma germana ja me va avisar que la meua feina era donar pit (i sostindre,acaronar,cuidar,netejar,cantar,gronxar...)al meu fill,així que al igual que conta sempre Marta,els primers mesos feia la meua jornada laboral de 8 hores (més hores extres)de lactància. Per mi, el fet d'oblidar-me de les tasques domèstiques i centrar-me en la principal tasca que estava fent la d'alimentar física i emocionalment a mon fill va ser un alliberament.
Però no sé quina és la teua situació, si tens parella o família que te recolzen i tu pugues estar descarregada d'altra feina.Una cosa que a vegades oblidem és que podem demanar ajuda i normalment trobem una resposta faborable;en eixe cas millor és especificar que demanes ajuda en les tasques domèstiques per a que pugues estar tranquila amb el xiquet i no per a que estiguen cuidant de ton fill mentre tu estàs netejant,estenet rentadores,etc...
També s'agraeix que estiguen en el xiquet i te pugues dutxar sense presses!!!!!!!

En el meu cas (pensa que cada xiquet i mare som un món) al tercer mes tot va canviar, Amat va passar a fer tres o quatre tomes diurnes. A vegades passava 6 hores sense mamar i clar com a mare que vaig fer...PREOCUPAR-ME, este mal costum que tenim. Però com tot, això també va canviar.
El que em va passar no és el més comú, normalment vora els tres mesos la majoria de xiquets fan les tomes de llet molt més curtes, reduint la teua "jornada".

Jo te suggeriria que si pots els divendres pel matí vages al taller de lactància de Vinaròs (al saló d'actes de la biblioteca)o Benicarló (al centre de salut)perqué trobaràs informació, recolzament i experiències similars a la teua. I si te queden molt lluny busques comares, pediatres o mares amb experiència en lactància que puguen recolzar-te.

També una ajuda per mi va ser la motxilla (manduca) i per altres la bandolera, se va convertir en imprescindible. Ja que pots surtir a passejar, el xiquet feliç perqué està en contacte amb tu i quan demana pit, jo me treia la teta, ell mamava i continuàvem el passeig. És un sistema molt discret i còmode sempre que portes la roba adequada per no gelar-te i poder accedir al pit.

Una altra cosa és comentar-te que enlloc de rendir-te i passar directament a la lactància artificial pots passar a un estadi intermedi amb la lactància mixta, li pots donar unes tomes de bibe per descansar i la resta de pit.

Amat ja té dos anyets i de vegades recordo els meus primers mesos de mare, molt confusa,molt a la defensiva ("madre loba")però totes les angoixes, inseguretats i patiments m'han ajudat com a mare i com a persona a coneixe'm millor.
Una forta abraçada i decideixes el que decideixes estaràs fent el millor per tu i el teu bebe.

Hola.
Només vull dir-te que et comprenc, crec que moltes hem passat pel mateix.
Amb Joan els principis van ser molt durs, tampoc no podia quasi ni sortir de casa fins els 8 meoss (no et vull deprimir més, només que et sentigues acompanyada). I a casa era continuament damunt, sempre en braços i al pit, no podia dinar, ni sopar, ni quasi dutxar-me...
Però el temps passa i després, encara que encara me'n recordo dels moments de desesperació, els peques van fent canvis (no d'un dia per un algre, més bé graduals) i les situacions també van canviant i es veu tot d'una altra manera.
Només et diré, que si algún dia en tinc un altre, no m'agobiaré per que em passe el mateix (que prompte es diu), em refereixo a que espero pendremeu tot amb més filosofia, sabent que és només una etapa i intentant disfrutar d'ella.
Un besset.
Mami de Joan.

Algunos padres aún creen que los bebés nacen sin instrucciones. ¡Mentira!¡Ellos son las instrucciones!.  Sígalas al pie de la letra. ROSA JOVÉ. Dormir Sin Lágrimas.

Si como tú dices, es todo el día sin descanso yo creo que tendrías que acudir a tú pediatra, pero creo que en algún momento te soltará, digo yo.
Yo tengo gemelos y la verdad es que hasta el tercer mes lo pasé muy mal, porque las tomas se hacían eternas y cuando por fin terminaba, el otro se despertaba y pedía.
Estuve varios meses que si junbaba todo el tiempo que dormía a penas llegaba a cuatro o cinco horas.
Tambíen se hacen las tomas eternas porque se cansan, descansan un poquito y vuelven a empezar, pero tú teniendo solo uno lo tienes genial, porque puedes practicar el colecho y por la noche dormir mientras mama.
De todas formas mi consejo es que seas de donde seas busques un grupo de apoyo, porque a mi fué lo que me salvó.
Animo, que si yo pude con dos seguro que tu puedes.